El primer que hem de preguntar-nos és que entenem per globalització, Google ens mostra molts resultats i tècnicament es defineix com:
“Es refereix a la creixent integració de les economies de tot el món, especialment a través del comerç i els fluxos financers. En alguns casos aquest terme fa al·lusió al desplaçament de persones (mà d’obra) i la transferència de coneixements (tecnologia) a través de les fronteres internacionals.”
Crec que ho podem definir d’una forma molt més senzilla, simplement és l’eliminació de fronteres històriques i naturals, que tot flueixi per tot el globus.
En els últims 30 anys, hem anat veient la tendència de connectar tot el globus mitjançant la connexió de mercats financers (bosses internacions), lliure comerç, lliure circulació de persones i mercaderies… lliure circulació de tot… i ara ve la pregunta, ¿això és bo???
La resposta sempre és relativa, com en la majoria de preguntes. Per poder contestar-la farem una referència i reflexió que dividirem en tres grans camps.
- Punt de vista financer: Cal entendre que els principals promotors de la globalització són les economies desenvolupades que tenien els seus mercats estancats i tenien la necessitat d’obrir les portes al món per poder captar més actius, més negoci, més capital… i en resum més benefici… En aquest procés, des d’ un punt de vista financer, els mercats més desenvolupats són els que s’han vist més beneficiats. Ara bé, què passa amb els altres? Ens trobem amb dos casos: els que han aprofitat el corrent d’aigua per navegar més de pressa i pujar a l’onada; i els que no han estat capaços i s’han quedat enrere, quedant com a proveïdors dels altres països. És a dir, la manca d’ adaptació a l’ entorn d’ alguns països ha provocat la creació de diferències molt notables entre països repartint com és habitual la riquesa de forma desigualitària i extremalitzant les diferències.
No cal oblidar que els països que han estat capaços d’agafar el corrent correcte han desenvolupat les seves economies a velocitats de vertigen (Singapur, Kuwait, Xina…).
I tampoc cal oblidar que la globalització posa en disposició de les economies la capacitat de pujar-se al corrent per poder-se desenvolupar.
- Punt de vista polític: Des del meu punt de vista, en aquest prisma s’ha anat francament a millor, s’han vist molts casos en què les deficiències polítiques s’han fet públiques. La facilitat amb què la premsa i la informació circula ha evidenciat desigualtats i les atrocitats realitzades per alguns governs. La globalització ha permès frenar internacionalment molts d’aquests casos.
- Punt de vista de integració social: Sens dubte el més beneficiós, la globalització en aquest sentit ha provocat moviments migratoris i d’intercanvi cultural sense precedents integrant tot el globus i en un percentatge molt elevat, alliberant la circulació de persones tant en àmbits turístics, laborals i migratoris.
Val a dir que tots aquests canvis que estem vivint, i que s’han accelerat en els últims 20 anys no haurien estat possibles sense l’evolució en la infraestructura de les xarxes informàtiques que ens permeten comunicar-nos amb qualsevol part del món en segons.
Amb tot això, i evidentment d’una forma genèrica i molt superficial, tornarem a la pregunta inicial, podem dir que, és bona la globalització?
Sota la meva opinió per suposat, crec que té més beneficis que desavantatges, tot i que cal ser-ne conscients i exigir que els nostres governs les gestionin de forma eficient generant sinergies i eliminant desigualtats.
És a dir, quan parlem de desavantatges en la globalització, parlem d’errors i faltes de gestió dels nostres governs, que segueixen pensat en “local” i prevalen els seus interessos per damunt del sentit comú i ben local.
Ho hem vist recentment en la inflació generada pels nolis marítims, la gestió del Covid, la guerra d’Ucraïna, els problemes de subministrament de matèries primeres…
No hi ha desavantatges, hi ha falta de gestió…
MT ECONOMISTAS
Albert Tarrés
Soci Fundador MT Economistas
