L’endeutament d’una empresa és positiu o negatiu?
Per contestar aquesta qüestió, ens hauríem de qüestionar abans, per què s’endeuta una empresa? Pot ser perquè és més barat endeutar-se que finançar-se amb recursos propis? O pot ser per què el deute genera valor?
- DEUTE SÍ:El deute sempre és més barat que la inversió.
Prestar té menys risc que invertir. En finances hi ha una relació fonamental i inversament proporcional entre rendibilitat i risc, és a dir, com més risc més rendibilitat. Els deutes cal tornar-los, hi hagi o no beneficis. De la mateixa manera, els interessos per deute cal pagar-los. A més, en cas de liquidació de l’empresa, els deutes contrets s’han de tornar fins al màxim possible, però els socis i accionistes estan al final de la fila per poder cobrar i recuperar totalment o parcialment la seva inversió, ells seran els últims.
Els accionistes en tenir més risc, és lògic que no es conformin amb la mateixa rendibilitat que els prestadors, exigiran més.
En una empresa sense risc, la rendibilitat mínima exigida pels socis o accionistes seria equivalent com a mínim al valor més segur del mercat, per exemple, els títols del tresor.
En canvi, en una empresa amb deute i risc, i com més inversió, els socis i accionistes exigiran més rendibilitat a causa de la prima de risc que s’addicionarà a la rendibilitat abans comentada sense endeutament.
Sempre, els costos i les rendibilitats exigides pels accionistes seran superiors als costos del deute. Com més deute, més cost. Com més risc, més cost.
- DEUTE SÍ:El deute genera valor a les empreses.
Tota empresa té caràcter bipolar: l’operatiu i el financer. El valor de les empreses emana de la part operativa de les empreses. Són els seus actius els que permeten generar els ingressos. El valor de Microsoft procedeix dels seus productes Windows, de la Xbox, del paquet 365 de LinkedIn. El d’Apple procedeix dels Mac, dels IPad, dels IPhone. En un món sense deute, el valor d’una empresa depèn de la part operativa.
Quan una empresa té deute, les coses canvien, els deutes obliguen a pagar interessos i aquests provoquen estalvis fiscals en multiplicar-los pel tipus impositiu. L’import del deute es redueix per l’estalvi fiscal generat. El valor de l’empresa creix amb el deute.
- DEUTE SÍ:Però fins al punt de palanquejament òptim (costos de fallida < estalvi fiscal)
Això vol dir que com més deute, més valor? No. Cal considerar el risc de fallida, com més deute, més probabilitat de fallida. Com més risc de fallida, menys valor. Quan el deute creix més del que és òptim esdevé el següent:
- Els directius dediquen més temps a gestionar la situació financera que a cercar projectes operatius que generin valor.
- Els proveïdors estan menys disposats a concedir crèdits.
- Els clients desconfien a l’empresa perquè consideren que no podrà garantir els serveis de futur.
- Augmenten les despeses per la contractació de serveis legals o financers que permetin gestionar una empresa propera a la fallida.
- La reputació de l’empresa queda en dubte, se la veu feble al mercat.
A la suma d’aquests punts se la quantifica com a “costos de fallida”, i si aquests són superiors a l’estalvi fiscal, el valor de l’empresa començarà a caure.
Deute sí, però fins al punt de palanquejament òptim, el punt on es maximitza el valor de l’empresa.
A MT Economistas, podem determinar aquest punt òptim, perquè les empreses poden treure tot el profit del deute en el seu aspecte positiu, aconseguint controlar-ne els negatius, els riscos.
MT ECONOMISTAS
Xavier Mas
Soci fundador MT Economistas
Professor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
